Idees principals
En aquest fragment Hume ens presenta la seva crítica a la concepció del filòsof Descartes el qual defensava el jo com a substància, Hume ho nega a través de la seva teoria basada en percepcions i impressions, deia que no podem conèixer res més que vagi més enllà de l’experiència i que per tant el jo no és res més que un conjunt de percepcions.
Títol
Percepcions que formulen idees
Anàlisi
Fragment que forma part de l’Abstract, un petit resum del Tractat de la naturalesa humana. Parteix fent una crítica al mètode cartesià i a la seva concepció del jo ja que, a diferència, Hume defensa que el jo és un feix de percepcions, no és cap identitat. Descartes va defensar la idea de substància, clarament racionalista, com allò que no necessita més que de si mateix per existir. Per a Hume la substància no existeix ja que no deriva de cap impressió, i allò únic que podem conèixer és el que deriva de les percepcions, idea clarament empirista ja que afirma que només podem conèixer a través de l’experiència, a través dels sentit, d’allò que captem. Hume defensa que el jo és un conjunt de qualitats i percepcions però la identitat no existeix ja que canvia amb el temps. Per exemple, el jo amb el pas del temps canvia ja que no som essencialment els mateixos, hi ha noves imatges, nous records, per tant, el jo és el nom que li posem al conjunt de percepcions. Aquestes són prèvies a la ment, la qual formula un conjunt de percepcions particulars. Amb Hume la idea de substància desapareix, ja que no es té percepció, d’igual forma passa amb la idea de jo. Seguidament possa l’exemple d’un préssec, que d’igual forma que el jo, és un conjunt de qualitat on la substància és una ficció útil ja que fa que amb un nom podem distingir un conjunt de qualitats.
Comparació
Podríem comparar aquest text amb Plató, el qual té una concepció de les idees i de les coses molt contrària a Hume. Diu que són les coses les quals participen de les idees i que aquestes es troben en les coses, per tant distingeix dos mons, el món de les idees i el món de les coses. Hume, contràriament, li dóna èmfasi a l’experiència i no a la raó, per tant en la seva teoria rep importància les coses. Cal dir que un altre autor clàssic, Aristòtil, coincideix amb Hume amb el coneixement a partir de l’experiència. Leibniz va dir que a partir de la idea de substància podíem deduir predicats i Hume afirma que només deduïm qualitats. Per últim, Locke coincideix que el coneixement deriva de l’experiència.
En aquest fragment Hume ens presenta la seva crítica a la concepció del filòsof Descartes el qual defensava el jo com a substància, Hume ho nega a través de la seva teoria basada en percepcions i impressions, deia que no podem conèixer res més que vagi més enllà de l’experiència i que per tant el jo no és res més que un conjunt de percepcions.
Títol
Percepcions que formulen idees
Anàlisi
Fragment que forma part de l’Abstract, un petit resum del Tractat de la naturalesa humana. Parteix fent una crítica al mètode cartesià i a la seva concepció del jo ja que, a diferència, Hume defensa que el jo és un feix de percepcions, no és cap identitat. Descartes va defensar la idea de substància, clarament racionalista, com allò que no necessita més que de si mateix per existir. Per a Hume la substància no existeix ja que no deriva de cap impressió, i allò únic que podem conèixer és el que deriva de les percepcions, idea clarament empirista ja que afirma que només podem conèixer a través de l’experiència, a través dels sentit, d’allò que captem. Hume defensa que el jo és un conjunt de qualitats i percepcions però la identitat no existeix ja que canvia amb el temps. Per exemple, el jo amb el pas del temps canvia ja que no som essencialment els mateixos, hi ha noves imatges, nous records, per tant, el jo és el nom que li posem al conjunt de percepcions. Aquestes són prèvies a la ment, la qual formula un conjunt de percepcions particulars. Amb Hume la idea de substància desapareix, ja que no es té percepció, d’igual forma passa amb la idea de jo. Seguidament possa l’exemple d’un préssec, que d’igual forma que el jo, és un conjunt de qualitat on la substància és una ficció útil ja que fa que amb un nom podem distingir un conjunt de qualitats.
Comparació
Podríem comparar aquest text amb Plató, el qual té una concepció de les idees i de les coses molt contrària a Hume. Diu que són les coses les quals participen de les idees i que aquestes es troben en les coses, per tant distingeix dos mons, el món de les idees i el món de les coses. Hume, contràriament, li dóna èmfasi a l’experiència i no a la raó, per tant en la seva teoria rep importància les coses. Cal dir que un altre autor clàssic, Aristòtil, coincideix amb Hume amb el coneixement a partir de l’experiència. Leibniz va dir que a partir de la idea de substància podíem deduir predicats i Hume afirma que només deduïm qualitats. Per últim, Locke coincideix que el coneixement deriva de l’experiència.
0 comentarios:
Publicar un comentario