Idees principalsText on Hume presenta la crítica al principi de causalitat i defensa contràriament una conjunció constant entre una determinada causa i el seu efecte. La relació causa-efecte no és una relació d’idees sinó un costum adquirit gràcies a l’experiència. Hume fa una crítica al racionalisme i afirma que el costum no ens donarà coneixement, sinó que ens servirà de guia de la vida.
Títol
La raó del costum
La raó del costum
Anàlisi
Text de Hume en el qual ens presenta a Adam, primer home sense experiència i que no podia demostrar el canvi de la naturalesa, el que és a dir, no tenia el costum ni l’experiència per afirmar aquest canvi. El curs de la naturalesa no es pot arribar a conèixer i per tant es qüestiona la concordança del futur amb el seu passat. Que una cosa sigui possible no vol dir que sigui falsa ja que el canvi es pot concebre, per tant allò que es possible que canviï pot ésser ja que ho concebem, com el cas del canvi de la naturalesa. Segons Hume els arguments probables tampoc mostren que el futur sigui com el passat ja que no ens donen cap validesa de que tot romangui constant i cal no fiar-se de la probabilitat. Per a Hume aquesta conformitat és una qüestió de fet, on l’evidència no és necessària i només fa falta l’experiència d’allò que és probable que passi. Per tant, és probable que el futur sigui com el passat ja que hi ha una semblança entre els dos, però no dóna la seguretat de que sigui igual ja que el canvi entre els dos és possible, allò al qual estem acostumats que succeeixi, el costum, hi ho donem per suposat sense cap prova, com diu Hume. A continuació posa l’exemple de la bola de billar, una bola en entrar en contacte amb una altra es produeix el moviment, però abans que això es produeixi, la ment mecànicament es mou en direcció on l’efecte tindrà lloc, guiat pel costum. A partir dels objectes, sense tenir en compte l’experiència, seria impossible extreure aquesta conclusió. Les forces dels cossos, que són les causes, són totalment desconegudes, aquí podem veure el seu escepticisme, i a més, Hume es pregunta que ens fa pensar que sempre actuaran de la mateixa forma i si sempre estaran connectades, és a dir, els mateixos efectes. La resposta és fàcil, el costum que és la guia de la vida; per tant no hi ha connexió necessària sinó conjunció constant d’allò que és habitual: que es produeixi moviment quan les dues boles entren en contacte. La raó no guia la vida, no hi ha relació causa-efecte sinó el costum de que el mateix efecte es produeixi reiteradament darrere de la mateixa causa en el temps. El costum serà el que suposi que el futur s’assembla al passat.
Text de Hume en el qual ens presenta a Adam, primer home sense experiència i que no podia demostrar el canvi de la naturalesa, el que és a dir, no tenia el costum ni l’experiència per afirmar aquest canvi. El curs de la naturalesa no es pot arribar a conèixer i per tant es qüestiona la concordança del futur amb el seu passat. Que una cosa sigui possible no vol dir que sigui falsa ja que el canvi es pot concebre, per tant allò que es possible que canviï pot ésser ja que ho concebem, com el cas del canvi de la naturalesa. Segons Hume els arguments probables tampoc mostren que el futur sigui com el passat ja que no ens donen cap validesa de que tot romangui constant i cal no fiar-se de la probabilitat. Per a Hume aquesta conformitat és una qüestió de fet, on l’evidència no és necessària i només fa falta l’experiència d’allò que és probable que passi. Per tant, és probable que el futur sigui com el passat ja que hi ha una semblança entre els dos, però no dóna la seguretat de que sigui igual ja que el canvi entre els dos és possible, allò al qual estem acostumats que succeeixi, el costum, hi ho donem per suposat sense cap prova, com diu Hume. A continuació posa l’exemple de la bola de billar, una bola en entrar en contacte amb una altra es produeix el moviment, però abans que això es produeixi, la ment mecànicament es mou en direcció on l’efecte tindrà lloc, guiat pel costum. A partir dels objectes, sense tenir en compte l’experiència, seria impossible extreure aquesta conclusió. Les forces dels cossos, que són les causes, són totalment desconegudes, aquí podem veure el seu escepticisme, i a més, Hume es pregunta que ens fa pensar que sempre actuaran de la mateixa forma i si sempre estaran connectades, és a dir, els mateixos efectes. La resposta és fàcil, el costum que és la guia de la vida; per tant no hi ha connexió necessària sinó conjunció constant d’allò que és habitual: que es produeixi moviment quan les dues boles entren en contacte. La raó no guia la vida, no hi ha relació causa-efecte sinó el costum de que el mateix efecte es produeixi reiteradament darrere de la mateixa causa en el temps. El costum serà el que suposi que el futur s’assembla al passat.
Comparació
El principi de causa i efecte va ser introduït per Aristòtil amb la causa eficient, la qual era l’agent que produïa alguna cosa, és a dir, l’artífex. Leibniz, al costat de Hume, va criticar també el principi de causalitat. Sant Tomàs, a diferència, defensa aquest concepte amb les cinc vies per tal de demostrar l’existència de Déu, el qual és la causa de tots els efectes. En general, podríem comparar aquesta crítica amb el racionalisme, ja que defensa el mètode deductiu. Cal dir que Locke va tractar el costum prèviament, sense aquest el seu empirisme no tindria sentit.
El principi de causa i efecte va ser introduït per Aristòtil amb la causa eficient, la qual era l’agent que produïa alguna cosa, és a dir, l’artífex. Leibniz, al costat de Hume, va criticar també el principi de causalitat. Sant Tomàs, a diferència, defensa aquest concepte amb les cinc vies per tal de demostrar l’existència de Déu, el qual és la causa de tots els efectes. En general, podríem comparar aquesta crítica amb el racionalisme, ja que defensa el mètode deductiu. Cal dir que Locke va tractar el costum prèviament, sense aquest el seu empirisme no tindria sentit.
0 comentarios:
Publicar un comentario