Activitat 57: Sobre el sentiment moral de Hume

Idees principals
Hume considera que els sentiments són necessaris per determinar allò just i moral i que la raó, per ella mateixa, no és capaç de promoure la moral ja que les passions i els afectes conformen la nostra forma d’actuar. Allò moral per tant causarà plaer i rebutjarà el dolor. Per arribar a aquesta conclusió utilitzarà el mètode experimental.

Títol
La raó dels sentiments

Anàlisi
Text de Hume que tracta la seva concepció sobre la moral. Comença el text criticant allò que no creu, el fet que la moral ve determinada per allò que els éssers humans consideren més just i a partir d’aquí es formulen regles, bones o dolentes concordant amb la justícia. La raó és la que s’encarrega de fer aquesta distinció partint de les regles establertes. Considera que això és metafísica, perquè es troba més enllà de l’experiència i la critica en el sentit moral, i no és res més que fals. Argumenta amb seguretat que aquests formulen hipòtesis absurdes que mai es podran verificar. Hume, senzillament, creu que la moral ve determinada pels sentiments i que la virtut és qualsevol acció que proporciona a la persona un sentiment plaent d’aprovació i el vici allò contrari. Per formular aquestes accions morals Hume utilitzarà el mètode experimental i dirà que la metafísica no és apropiada per considerar quelcom just i moral.

Comparació
La filosofia moral de Hume és emotivista i segueix la tradició d’autors com Locke. Es contradiu amb la moral que fins ara havia guiat als racionalistes, una moral basada en la raó. A diferència, Kant defensarà una moral basada en el deure, però Hume diu que el deure no dóna cap mèrit especial a l’acció i que per tant, no ha de ser un imperatiu. A més, Mill tindrà en comú l’utilitarisme, aquell sentiment que es desperta en nosaltres amb respecte als altres i que vol la màxima felicitat per al major nombre de persones.