Idees principals
Text on Hume fa referència a la seva teoria i a la subdivisió d’aquesta ja que, per una part trobem les relacions d’idees, que són proposicions a les quals s’arriba a través de la raó, a priori, i les qüestions de fet, que són proposicions que depenen de l’experiència, a posteriori.
Títol
Divisió dels objectes de la raó
Anàlisi
Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà on fa una divisió dels objectes de la raó o investigació humana. Primerament trobem les relacions d’idees les quals fan referència a anunciats de la geometria, àlgebra, aritmètica, etc. Arribem a aquests a través de la raó, sense necessitat de l’experiència: són a priori. Les qüestions de fet són aquelles on l’evidència no és necessària i depenen de l’experiència i que per tant, són a posteriori. Veiem un exemple clar amb l’enunciat que diu que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets; el contrari d’aquest anunciat implica la contradicció i per tant són veritats necessàries, no poden ser d’una altra manera. També un altre exemple seria que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta. Encara i això, Hume afirma que els enunciats logicomatemàtics no segueixen el criteri empirista i que a més són enunciats buits ja que no aporten cap contingut. Per una altra banda cal dir que el contrari de els qüestions de fet pot ésser i que com són a posteriori depenen del criteri empirista. Hume posa un exemple: el Sol no sortirà demà. Aquest enunciat no implica contradicció ja que pot ser que no surti i per tant el fet que surti no és res més que probabilitat, aquestes suposicions tenen com a fonament la relació de causa i efecte. Hume substituirà el saber per la ceença, ja que el coneixement es mou en allò probable.
Comparació
Podem comparar la divisió que fa Hume dels objectes de la raó amb la que fa Leibniz, ja que comparteixen una gran semblança. A diferència, Leibniz divideix la seva teoria de coneixement en veritats de raó i veritats de fet.
Text on Hume fa referència a la seva teoria i a la subdivisió d’aquesta ja que, per una part trobem les relacions d’idees, que són proposicions a les quals s’arriba a través de la raó, a priori, i les qüestions de fet, que són proposicions que depenen de l’experiència, a posteriori.
Títol
Divisió dels objectes de la raó
Anàlisi
Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà on fa una divisió dels objectes de la raó o investigació humana. Primerament trobem les relacions d’idees les quals fan referència a anunciats de la geometria, àlgebra, aritmètica, etc. Arribem a aquests a través de la raó, sense necessitat de l’experiència: són a priori. Les qüestions de fet són aquelles on l’evidència no és necessària i depenen de l’experiència i que per tant, són a posteriori. Veiem un exemple clar amb l’enunciat que diu que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets; el contrari d’aquest anunciat implica la contradicció i per tant són veritats necessàries, no poden ser d’una altra manera. També un altre exemple seria que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta. Encara i això, Hume afirma que els enunciats logicomatemàtics no segueixen el criteri empirista i que a més són enunciats buits ja que no aporten cap contingut. Per una altra banda cal dir que el contrari de els qüestions de fet pot ésser i que com són a posteriori depenen del criteri empirista. Hume posa un exemple: el Sol no sortirà demà. Aquest enunciat no implica contradicció ja que pot ser que no surti i per tant el fet que surti no és res més que probabilitat, aquestes suposicions tenen com a fonament la relació de causa i efecte. Hume substituirà el saber per la ceença, ja que el coneixement es mou en allò probable.
Comparació
Podem comparar la divisió que fa Hume dels objectes de la raó amb la que fa Leibniz, ja que comparteixen una gran semblança. A diferència, Leibniz divideix la seva teoria de coneixement en veritats de raó i veritats de fet.
0 comentarios:
Publicar un comentario