Descartes sotmet els cossos a dubte juntament amb el jo i amb l’existència de Déu. Un cop està segur de l’existència del jo com a cosa pensant, vol demostrar si els cossos existeixen o no. Nosaltres no podem ser la causa dels cossos i tampoc Déu ja que els cossos a vegades es presenten en contra de la nostra voluntat i es troben en la realitat i les nostres idees les quals es processen amb la ment provenen d’una realitat i aquestes idees es troben objectivament en els cossos, per tant Déu ja m’ha donat una certa inclinació a pensar que ell no ha sigut qui ha posat l’idea de cossos en la meva ment per tant jo també crec que l’existència dels cossos procedeixen dels mateixos cossos. Que els meus sentits m’enganyin no treu que la realitat i que la procedència d’aquest suposat engany provinguin dels mateixos cossos.
0 comentarios:
Publicar un comentario