La vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà.: Activitat 49: Cogito ergo sum

Idees principals

En aquesta part de les Meditacions Metafísiques Descartes aconsegueix arribar a la certesa del jo a partir de dubtar dels cossos, de la realitat, dels somnis, però d’allò que no pot dubtar és del fet que està dubtant.

Títol

Allò indubtable: el jo

Anàlisi

Aquest fragment pertany a la quarta meditació i presenta el subjecte, el jo, com a dubte. Aconsegueix arribar a l’evidència del jo ja que si dubtem el fet de dubtar afirma la consciència del jo mateix com a una cosa pensat, jo penso, per tant, jo sóc. Allò indubtable és el fet que estem dubtant i a partir d’aquí podrem arribar a la veritat de les altres coses, com per exemple dels cossos, de Déu, podem considerar Descartes com a solipsista ja que la base de la seva filosofia, el seu tema central és la consciència del jo com a realitat. En conclusió, la primera veritat que es mostra clara i evident és el subjecte com a una cosa pensant, aquesta fase ja ha passat pel dubte metòdic i per tant podrem continuar avançant.

Comparació

Descartes i la seva consciència del jo la podríem comparar amb Sant Agustí on l’existència del subjecte és donada per la creació de Déu en canvi Descartes afirma l’existència del subjecte a partir del jo, per tant podem veure clarament com descartes és un filòsof solipsista que afirma la seva existència a partir del jo.

Introducció

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat.

La filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.