La vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà.: Activitat 41: Ciència i opinió

Idees principals

Les veritables filòsofs són aquells que desitgen contemplar la veritat, és a dir, la naturalesa de la bellesa en sí i no únicament allò que produeixen les coses, com són les veus, les figures, els i els colors. Aquells que contemplen la bellesa, saben, i aquells que contemplen les coses belles, opinen.

Títol

La veritat, contemplació de la bellesa en sí

Anàlisi

Fragment de la República on destaca l’idea de que els filòsofs són els únics que poden arribar a contemplar la veritat, la bellesa en sí, els altres, l’únic que poden contemplar són les coses, les aparences, com són les figures, els colors i les veus, es limiten a contemplar el món sensible a diferència dels filòsofs, únics capaços de contemplar el món intel•ligible. Aquells que reconeixen les coses boniques però no l’idea de bellesa, els altres, podem dir que l’únic que fan és opinar, en canvi, aquells que reconeixen la bellesa en sí i també les coses que participen d’ella, els filòsofs, parlem de saber i no d’opinió, els únics capaços de contemplar el món intel•ligible i la veritat.

Comparació

Aquest diàleg fa referència a la teoria del coneixement de Plató i el podríem comparar amb els sofistes, ja que fan un espectacle del llenguatge a l’hora de manipular-lo, no admeten una única veritat, sinó que a partir d’un conjunt d’opinions és així com podrem arribar a tenir contacte amb la veritat. També podem fer una referència a Parmènides, ja que la via de l’opinió és el món sensible de Plató i la via de la veritat és el món intel•ligible.

Introducció

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat.

La filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.