Idees principals
Aquest text reflexa l’idea de Plató de que les idees, en aquest cas la bellesa, tenen una existència separada del que realment els nostres sentits capten, el món sensible. És a dir, aquestes idees sempre seran úniques, idèntiques i immutables.
Títol
L’immortalitat de les idees
Anàlisi
Fragment de Plató que pertany a l’obra Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes. El text comença dient que tot allò que és present a la realitat, és present sempre de la mateixa manera, allò que exposem en les preguntes i en les respostes i donen pas a la comunicació i a l’enteniment necessiten una única idea la qual mai morirà, tindrà una existència separada d’allò contingent, d’allò que és però podria haver no sigut. Per tant, tracta d’una realitat objectiva, l’idea de bellesa serà única i immutable a diferència d’allò que reflexa bellesa que pot arribar a desaparèixer.
Comparació
La teoria que reflexa el text es l’introducció a la teoria de les idees i la immortalitat de l’ànima. Defensa una realitat objectiva que la podríem comparar amb Parmènides, ja que les idees adquirim les mateixes característiques que l’ésser de Parmènides, únic, immutable i etern. Les vies de Parmènides, de l’opinió i de la veritat, donaran lloc al món sensible i al mon intel•ligible de Plató. El text presenta unes idees contràries a Heràclit, ja que per a aquest no són úniques ni immutables, sinó que tot canvia. Comparant amb Sòcrates, aquest creu que l’univers no es troba separat del món sensible, a diferència Plató si ho fa. Distingeix entre el món sensible (coses concretes) i món intel•ligible (idees), aquestes coses reflectiran sempre les idees.
0 comentarios:
Publicar un comentario