La vida no és més que un interminable assaig d'una obra que mai s'estrenarà.: Activitat 40: Crítica a la teoria de les idees en la formulació dogmàtica

Idees principals

Fragment de Plató fa una autocrítica mitjançant com a Plató madur Sòcrates i com a Plató vell Parmènides. Es desenvolupa en forma de diàleg on Sòcrates defenda les idees de les coses naturals i Parmènides s'oposa.

Títol

Les coses naturals com a veritat

Anàlisi

Fragment que pertany a la obra de Parmènides de Plató i forma part de l'època de vellesa on predominen els diàlegs crítics. En aquest fragment fa una autocrítica de la seva pròpia filosofia, la que va realitzar en l'època madura de que si existien les idees de les coses naturals, però encara això el Plató vell diu que no podria ser, ja que no podria existir l'idea d'humanitat separada de la idea d'home. Finalment podem dir que Sòcrates acaba

sotmés a la crítica de Parmènides.

Comparació

Aquest text te a veure sobre la teoria de les idees de Plató, ja que distingeix les lògiques, les estètiques i les ètiques, però a l'època madura afegeix les idees de les coses naturals, cosa que criticara en la seva època de vellesa. Les idees tenen les mateixes característiques que l'ésser immutable de Parmènides i les seves vies corresponen als dos mons de Plató.

Introducció

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat.

La filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.