Segons Empèdocles, va plantejar la mateixa qüestió que Parmènides de la impossibilitat de que sorgeixi alguna cosa del no-ésser, encara això, veiem una diferencia ja que per a Empèdocles aquest ésser es constituïa per quatre elements, aire, foc, terra i agua anomenats arrels. Trobem dos principis en aquest origen que poden unir o desunir la naturalesa, que són l’amor i l’odi. Per una altra banda trobem a Anaxàgores, afirmant que tot està en tot i que no hi ha cap origen ni cap fi, com Empèdocles, però a diferencia tot es componía d’unes llavors, les homeomeries, les quals es trobaven a totes les coses. Aquestes homeomeries ens fan recordar a les arrels d’Empèdocles. El noûs, que és com una mena d’amor semblant al d’Empèdocles, encara que la diferencia és que és intel•lectual, impulsat pel cosmos. La teoría dels atomistes anticipa un dels capítols de la física moderna. Concep l’ésser, etern i immutable, i a més, constïtuit per éssers infinits anomenats àtoms. No partim de l’idea d’Empèdocles de les qualitats (terra, aire, foc) sinó que són neutres i es distingeixen en la forma, l’ordre i la situación. Es desplaçen en un buit, diversifiquen i organitzen els seus moviments, i d’aquesta manera configuren el món.
Empèdocles-Anaxàgores-Atomistes
0 comentarios:
Publicar un comentario