
-Text d'Heràclit
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.
Idees principals
En aquest fragment Heràclit defensa que el cosmos mai ha estat creat ni engendrat sinó que sempre ha sigut sense cap possibilitat d'origen. A més, considera com arkhé el foc, principi de totes les coses.
Títol
El foc com a origen
Anàlisi
El text pertany a Heràclit i reflexa la seva teoria de l'origen de les coses, que és el foc. Considera que el cosmos mai ha estat creat sinó que és etern ja que no te cap principi. El foc simbolitza la lluita de contraris, constitueix els cosmos tant encés com apagat, ja que representa alhora la lluita de contraris i el canvi de les coses. El cosmos està en constant canvi per alguna raó, que l'anomenen lógos.
“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.
Idees principals
Text on destaca la idea de voler enfocar-nos cap a la via de la veritat, allunyant-nos de la via de l'opinió, és a dir, la dels ignorants.
Títol
El camí de la via de la veritat.
Análisi
Parmènides, en aquest text, identifica el llenguatge amb el pensament; defensa l'existència de dos vies, la de l'opinió, que està menyspreada i guiada pels sentits. Per una altra banda trobem la via de la veritat per accedir al coneixement de la realitat i poder contemplar-la. Aquests, seran capaços de diferenciar l'ésser i el no-ésser, en canvi aquells que segueixin la via de l'opinió no ho faran.
0 comentarios:
Publicar un comentario