Encara no és l'hora de dir adéu!
No ens oblidem que queda Friedrich Nietzsche, l'últim però no el menys important!
Encara no és l'hora de dir adéu!
No ens oblidem que queda Friedrich Nietzsche, l'últim però no el menys important!
Activitat 60: L'utilitarisme de John Stuart Mill
Idees principals
En aquest text Mill exposa el seu utilitarisme, el principi de felicitat i fa una distinció dels plaers ja que, a diferència de Bentham, considera que hi ha qualitat i no pas quantitat de plaers. A més, estableix un equilibri entre satisfacció i felicitat: depenen de la persona i de les circumstàncies, arribaran a la felicitat o no.
En aquest text Mill exposa el seu utilitarisme, el principi de felicitat i fa una distinció dels plaers ja que, a diferència de Bentham, considera que hi ha qualitat i no pas quantitat de plaers. A més, estableix un equilibri entre satisfacció i felicitat: depenen de la persona i de les circumstàncies, arribaran a la felicitat o no.
Títol
Diferents graus de felicitat
Diferents graus de felicitat
Anàlisi
Fragment que forma part de l’obra de L’Utilitarisme de l’autor John Stuart Mill on comprovem que és el màxim representant d’aquest pensament. Mill va introduir el principi utilitarista que deia que s’havia d’aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. Si ens situem en el text, la primera part ens diu que quan dues persones es troben en les mateixes circumstàncies , cadascuna tindrà uns sentiments i emocions diferents; per tant la capacitat de gaudir varia. A continuació introdueix el concepte de felicitat i fa una distinció entre aquelles persones que dotades superiorment no arribaran a una felicitat perfecta, en canvi aquelles que no estiguin tan dotades els hi serà més fàcil arribar a la felicitat. Per a Mill, és millor ser una persona superiorment dotada infeliç, com ell diu: és millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, o millor ser Sòcrates insatisfet, que un boig satisfet. Aquella persona inferiorment dotada serà feliç dintre dels seus límits i del que ell coneix a diferència de l’altra felicitat, que comporta un alt grau d’aspiració.
Fragment que forma part de l’obra de L’Utilitarisme de l’autor John Stuart Mill on comprovem que és el màxim representant d’aquest pensament. Mill va introduir el principi utilitarista que deia que s’havia d’aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. Si ens situem en el text, la primera part ens diu que quan dues persones es troben en les mateixes circumstàncies , cadascuna tindrà uns sentiments i emocions diferents; per tant la capacitat de gaudir varia. A continuació introdueix el concepte de felicitat i fa una distinció entre aquelles persones que dotades superiorment no arribaran a una felicitat perfecta, en canvi aquelles que no estiguin tan dotades els hi serà més fàcil arribar a la felicitat. Per a Mill, és millor ser una persona superiorment dotada infeliç, com ell diu: és millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, o millor ser Sòcrates insatisfet, que un boig satisfet. Aquella persona inferiorment dotada serà feliç dintre dels seus límits i del que ell coneix a diferència de l’altra felicitat, que comporta un alt grau d’aspiració.
Comparació
Mill fa una diferenciació dels plaers diferent a la que Bentham va fer: Mill diu que els plaers són considerats segons la seva qualitat i no pas quantitat, com deia Bentham. Aquest defensava una aritmètica dels plaers i la mateixa qualitat d’ells, preferint els intel•lectuals davant dels corporals.
Mill fa una diferenciació dels plaers diferent a la que Bentham va fer: Mill diu que els plaers són considerats segons la seva qualitat i no pas quantitat, com deia Bentham. Aquest defensava una aritmètica dels plaers i la mateixa qualitat d’ells, preferint els intel•lectuals davant dels corporals.
Activitat 58: Diferències entre Kant i Aristòtil
Comparar aquests dos autors es basa en fer una comparació de les ètiques formals i les materials. Aristòtil, filòsof clàssic, va ser partícip de la defensa de les ètiques materials ja que es basava en un fi, per tant teleològica. Per a ell el fi era el bé, allò que busquem. Per assolir el fi trobem mitjans, alguns diuen que la felicitat és el be suprem, altres diuen que és l’èxit; Aristòtil diu que el bé suprem es troba en l’activitat específicament humana, l’activitat intel•lectual o vida contemplativa ja que viu d’acord amb la virtut. Contràriament, trobem que Kant formula una ètica formal basada en el deure. La conducta humana deixa de dependre d’un bé suprem, en el cas d’Aristòtil la felicitat, i imparteix unes condicions:
• No ha de ser a posteriori, en el cas de l’autor clàssic sabem el que és el bé suprem perquè l’experiència ens mostra que és el que els éssers humans busquen; per tant la seva ètica ha de ser universal i a priori.
• Els imperatius de les ètiques materials són hipotètics (“Si vols B, fes A”) i d’aquesta forma pot ser que hi hagin persones que no estiguin d’acord per tant no és universal; Kant dóna una solució: ha de ser categòric (“Fes A”).
• A més, no ha de ser heterònoma, és a dir, que no deriva de la pròpia voluntat a diferència de l’autònoma. En conclusió podríem dir que Kant defensa una moral deontològica.
• Els imperatius de les ètiques materials són hipotètics (“Si vols B, fes A”) i d’aquesta forma pot ser que hi hagin persones que no estiguin d’acord per tant no és universal; Kant dóna una solució: ha de ser categòric (“Fes A”).
• A més, no ha de ser heterònoma, és a dir, que no deriva de la pròpia voluntat a diferència de l’autònoma. En conclusió podríem dir que Kant defensa una moral deontològica.
Activitat 57: Sobre el sentiment moral de Hume
Idees principalsHume considera que els sentiments són necessaris per determinar allò just i moral i que la raó, per ella mateixa, no és capaç de promoure la moral ja que les passions i els afectes conformen la nostra forma d’actuar. Allò moral per tant causarà plaer i rebutjarà el dolor. Per arribar a aquesta conclusió utilitzarà el mètode experimental.
Títol
La raó dels sentiments
Anàlisi
Text de Hume que tracta la seva concepció sobre la moral. Comença el text criticant allò que no creu, el fet que la moral ve determinada per allò que els éssers humans consideren més just i a partir d’aquí es formulen regles, bones o dolentes concordant amb la justícia. La raó és la que s’encarrega de fer aquesta distinció partint de les regles establertes. Considera que això és metafísica, perquè es troba més enllà de l’experiència i la critica en el sentit moral, i no és res més que fals. Argumenta amb seguretat que aquests formulen hipòtesis absurdes que mai es podran verificar. Hume, senzillament, creu que la moral ve determinada pels sentiments i que la virtut és qualsevol acció que proporciona a la persona un sentiment plaent d’aprovació i el vici allò contrari. Per formular aquestes accions morals Hume utilitzarà el mètode experimental i dirà que la metafísica no és apropiada per considerar quelcom just i moral.
Comparació
La filosofia moral de Hume és emotivista i segueix la tradició d’autors com Locke. Es contradiu amb la moral que fins ara havia guiat als racionalistes, una moral basada en la raó. A diferència, Kant defensarà una moral basada en el deure, però Hume diu que el deure no dóna cap mèrit especial a l’acció i que per tant, no ha de ser un imperatiu. A més, Mill tindrà en comú l’utilitarisme, aquell sentiment que es desperta en nosaltres amb respecte als altres i que vol la màxima felicitat per al major nombre de persones.
Activitat 56: L'anàlisi de causalitat de Hume
Idees principalsText on Hume presenta la crítica al principi de causalitat i defensa contràriament una conjunció constant entre una determinada causa i el seu efecte. La relació causa-efecte no és una relació d’idees sinó un costum adquirit gràcies a l’experiència. Hume fa una crítica al racionalisme i afirma que el costum no ens donarà coneixement, sinó que ens servirà de guia de la vida.
Títol
La raó del costum
La raó del costum
Anàlisi
Text de Hume en el qual ens presenta a Adam, primer home sense experiència i que no podia demostrar el canvi de la naturalesa, el que és a dir, no tenia el costum ni l’experiència per afirmar aquest canvi. El curs de la naturalesa no es pot arribar a conèixer i per tant es qüestiona la concordança del futur amb el seu passat. Que una cosa sigui possible no vol dir que sigui falsa ja que el canvi es pot concebre, per tant allò que es possible que canviï pot ésser ja que ho concebem, com el cas del canvi de la naturalesa. Segons Hume els arguments probables tampoc mostren que el futur sigui com el passat ja que no ens donen cap validesa de que tot romangui constant i cal no fiar-se de la probabilitat. Per a Hume aquesta conformitat és una qüestió de fet, on l’evidència no és necessària i només fa falta l’experiència d’allò que és probable que passi. Per tant, és probable que el futur sigui com el passat ja que hi ha una semblança entre els dos, però no dóna la seguretat de que sigui igual ja que el canvi entre els dos és possible, allò al qual estem acostumats que succeeixi, el costum, hi ho donem per suposat sense cap prova, com diu Hume. A continuació posa l’exemple de la bola de billar, una bola en entrar en contacte amb una altra es produeix el moviment, però abans que això es produeixi, la ment mecànicament es mou en direcció on l’efecte tindrà lloc, guiat pel costum. A partir dels objectes, sense tenir en compte l’experiència, seria impossible extreure aquesta conclusió. Les forces dels cossos, que són les causes, són totalment desconegudes, aquí podem veure el seu escepticisme, i a més, Hume es pregunta que ens fa pensar que sempre actuaran de la mateixa forma i si sempre estaran connectades, és a dir, els mateixos efectes. La resposta és fàcil, el costum que és la guia de la vida; per tant no hi ha connexió necessària sinó conjunció constant d’allò que és habitual: que es produeixi moviment quan les dues boles entren en contacte. La raó no guia la vida, no hi ha relació causa-efecte sinó el costum de que el mateix efecte es produeixi reiteradament darrere de la mateixa causa en el temps. El costum serà el que suposi que el futur s’assembla al passat.
Text de Hume en el qual ens presenta a Adam, primer home sense experiència i que no podia demostrar el canvi de la naturalesa, el que és a dir, no tenia el costum ni l’experiència per afirmar aquest canvi. El curs de la naturalesa no es pot arribar a conèixer i per tant es qüestiona la concordança del futur amb el seu passat. Que una cosa sigui possible no vol dir que sigui falsa ja que el canvi es pot concebre, per tant allò que es possible que canviï pot ésser ja que ho concebem, com el cas del canvi de la naturalesa. Segons Hume els arguments probables tampoc mostren que el futur sigui com el passat ja que no ens donen cap validesa de que tot romangui constant i cal no fiar-se de la probabilitat. Per a Hume aquesta conformitat és una qüestió de fet, on l’evidència no és necessària i només fa falta l’experiència d’allò que és probable que passi. Per tant, és probable que el futur sigui com el passat ja que hi ha una semblança entre els dos, però no dóna la seguretat de que sigui igual ja que el canvi entre els dos és possible, allò al qual estem acostumats que succeeixi, el costum, hi ho donem per suposat sense cap prova, com diu Hume. A continuació posa l’exemple de la bola de billar, una bola en entrar en contacte amb una altra es produeix el moviment, però abans que això es produeixi, la ment mecànicament es mou en direcció on l’efecte tindrà lloc, guiat pel costum. A partir dels objectes, sense tenir en compte l’experiència, seria impossible extreure aquesta conclusió. Les forces dels cossos, que són les causes, són totalment desconegudes, aquí podem veure el seu escepticisme, i a més, Hume es pregunta que ens fa pensar que sempre actuaran de la mateixa forma i si sempre estaran connectades, és a dir, els mateixos efectes. La resposta és fàcil, el costum que és la guia de la vida; per tant no hi ha connexió necessària sinó conjunció constant d’allò que és habitual: que es produeixi moviment quan les dues boles entren en contacte. La raó no guia la vida, no hi ha relació causa-efecte sinó el costum de que el mateix efecte es produeixi reiteradament darrere de la mateixa causa en el temps. El costum serà el que suposi que el futur s’assembla al passat.
Comparació
El principi de causa i efecte va ser introduït per Aristòtil amb la causa eficient, la qual era l’agent que produïa alguna cosa, és a dir, l’artífex. Leibniz, al costat de Hume, va criticar també el principi de causalitat. Sant Tomàs, a diferència, defensa aquest concepte amb les cinc vies per tal de demostrar l’existència de Déu, el qual és la causa de tots els efectes. En general, podríem comparar aquesta crítica amb el racionalisme, ja que defensa el mètode deductiu. Cal dir que Locke va tractar el costum prèviament, sense aquest el seu empirisme no tindria sentit.
El principi de causa i efecte va ser introduït per Aristòtil amb la causa eficient, la qual era l’agent que produïa alguna cosa, és a dir, l’artífex. Leibniz, al costat de Hume, va criticar també el principi de causalitat. Sant Tomàs, a diferència, defensa aquest concepte amb les cinc vies per tal de demostrar l’existència de Déu, el qual és la causa de tots els efectes. En general, podríem comparar aquesta crítica amb el racionalisme, ja que defensa el mètode deductiu. Cal dir que Locke va tractar el costum prèviament, sense aquest el seu empirisme no tindria sentit.
Activitat 55: Relacions d'idees i qüestions de fet
Idees principals
Text on Hume fa referència a la seva teoria i a la subdivisió d’aquesta ja que, per una part trobem les relacions d’idees, que són proposicions a les quals s’arriba a través de la raó, a priori, i les qüestions de fet, que són proposicions que depenen de l’experiència, a posteriori.
Títol
Divisió dels objectes de la raó
Anàlisi
Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà on fa una divisió dels objectes de la raó o investigació humana. Primerament trobem les relacions d’idees les quals fan referència a anunciats de la geometria, àlgebra, aritmètica, etc. Arribem a aquests a través de la raó, sense necessitat de l’experiència: són a priori. Les qüestions de fet són aquelles on l’evidència no és necessària i depenen de l’experiència i que per tant, són a posteriori. Veiem un exemple clar amb l’enunciat que diu que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets; el contrari d’aquest anunciat implica la contradicció i per tant són veritats necessàries, no poden ser d’una altra manera. També un altre exemple seria que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta. Encara i això, Hume afirma que els enunciats logicomatemàtics no segueixen el criteri empirista i que a més són enunciats buits ja que no aporten cap contingut. Per una altra banda cal dir que el contrari de els qüestions de fet pot ésser i que com són a posteriori depenen del criteri empirista. Hume posa un exemple: el Sol no sortirà demà. Aquest enunciat no implica contradicció ja que pot ser que no surti i per tant el fet que surti no és res més que probabilitat, aquestes suposicions tenen com a fonament la relació de causa i efecte. Hume substituirà el saber per la ceença, ja que el coneixement es mou en allò probable.
Comparació
Podem comparar la divisió que fa Hume dels objectes de la raó amb la que fa Leibniz, ja que comparteixen una gran semblança. A diferència, Leibniz divideix la seva teoria de coneixement en veritats de raó i veritats de fet.
Text on Hume fa referència a la seva teoria i a la subdivisió d’aquesta ja que, per una part trobem les relacions d’idees, que són proposicions a les quals s’arriba a través de la raó, a priori, i les qüestions de fet, que són proposicions que depenen de l’experiència, a posteriori.
Títol
Divisió dels objectes de la raó
Anàlisi
Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà on fa una divisió dels objectes de la raó o investigació humana. Primerament trobem les relacions d’idees les quals fan referència a anunciats de la geometria, àlgebra, aritmètica, etc. Arribem a aquests a través de la raó, sense necessitat de l’experiència: són a priori. Les qüestions de fet són aquelles on l’evidència no és necessària i depenen de l’experiència i que per tant, són a posteriori. Veiem un exemple clar amb l’enunciat que diu que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets; el contrari d’aquest anunciat implica la contradicció i per tant són veritats necessàries, no poden ser d’una altra manera. També un altre exemple seria que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta. Encara i això, Hume afirma que els enunciats logicomatemàtics no segueixen el criteri empirista i que a més són enunciats buits ja que no aporten cap contingut. Per una altra banda cal dir que el contrari de els qüestions de fet pot ésser i que com són a posteriori depenen del criteri empirista. Hume posa un exemple: el Sol no sortirà demà. Aquest enunciat no implica contradicció ja que pot ser que no surti i per tant el fet que surti no és res més que probabilitat, aquestes suposicions tenen com a fonament la relació de causa i efecte. Hume substituirà el saber per la ceença, ja que el coneixement es mou en allò probable.
Comparació
Podem comparar la divisió que fa Hume dels objectes de la raó amb la que fa Leibniz, ja que comparteixen una gran semblança. A diferència, Leibniz divideix la seva teoria de coneixement en veritats de raó i veritats de fet.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
