Encara ben be no sé que creure o si tinc la necessitat de creure en alguna d’aquestes forces sobrehumanes per tal de trobar un sentit a la meva vida, com és per exemple Déu o el destí. Sempre he dit que les coses s’han de veure per creure, i més un tema tan abstracte. Encara això, encara que no ho pugui veure amb els ulls i per tant ho faci indemostrable, sento que les coses poden anar acompanyades d’un doble sentit, és a dir, que passen per alguna raó. Però deixant de banda aquest pensament, a l’hora crec que som totalment lliures. Pot ser crec en una mena de destí on l’humà és capaç de controlar-lo i canviar-lo en qualsevol moment i permet tota la llibertat que sigui possible tenir; és a dir, un destí que no té cap límit en cap sentit i que per suposat no està escrit en cap lloc. Crec també que som totalment lliures, tenim absoluta voluntat i la màxima capacitat d’escollir qualsevol acció o desig. En conclusió, puc dir que en aquest tema encara tinc moltes preguntes i moltes curiositats, i a l’hora penso que mai em seran respostes amb certesa, com ho és gairebé tot. Per tant em quedo amb la meva idea de que les coses poden resultar passar per algun motiu.
0 comentarios:
Publicar un comentario