Activitat 32: Un any més.

Un any més. I com cada juny arriba l'hora de dir fins al setembre. Portem des de petits junts, compartint experiències i emocions i podem dir que aquest any ha sigut un dels millors, hem estat tots molt compenetrats, donant suport i ajudant en qualsevol cosa.

Ha sigut un any diferent: professors nous, matèries noves, com la filosofia. Aquesta ha sigut una matèria impactant, nova, que ens causa la reflexió un cop acabades les classes. La filosofia sempre tindrà aquest fi, deixar-nos amb l'intriga o amb el pensament de que hi hauran coses que mai podrem saber. Amb tot això, puc concluir que surto amb més preguntes que el primer cop que vaig entrar a la classe de 1r B, amb un professor nou i una matèria nova, on no s'em va passar pel cap que la filosofia s'aproparia tant a la vida, ajudant-la a comprendre-la i a trobar-li un sentit.

Activitat 31: presentació PowerPoint T.11

La construcció filosòfica de la ciutadania

Activitat 30: definicions del T.10

Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.

Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.

Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.

Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.

Simpatia: capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.

Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.

Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.

Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.

Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.

Activitat 29: Comentari de text pàgina 197

IDEES GENERALS

Aquest text tracta sobre el corrent hedonista i es basa en l'orientació cap al poder allunyant-se del dolor. Fa una identificació constant de felicitat i plaer, i per tal de que sigui així hem de seleccionar els plaers, és a dir, tenir un intel•lecte calculador. La finalitat d'aquesta idea és no sentir cap menda de dolor.

TÍTOL

Suma de plaers, resta de dolors.



ANÀLISI

La vida feliç tracta sobre una elecció constant on l'objectiu és sumar plaers, disposant per suposat d'una bona salut i d'un bon estat anímic. La salut a l'hora és un rebuig del dolor, i podem deduir per tant que és un plaer del qual tenim sort de gaudir. Podem concluir que aquí comença el principi d'una vida feliç, formen aquests plaers part de l'escència. També preferim un dolor actual que a la llarga proporcionarà un plaer molt més gran del que dispondriem en comptes del dolor. O també rebutjar un plaer present per no passar-ho malament després. Es tracta de triar amb seny i amb moderació, escollir amb un intel•lecte calculador. Cal tenir en compte que no tot plaer és elegible, no sempre podrem rebutjat el dolor.

COMPARACIÓ

Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor(hedonisme), i han de tenir un intel•lecte calculador per poder seleccionar els plaers.
Podem comparar aquesta visió amb els estoics, que diuen que és feliç aquell que viu segons la natura. Vol assegurar-se la pau interior mitjançant la insensibilitat al sofriment i a les opinions, vol una pau tranquil•la, serena i impertorbable.
Per una altra banda estan els cínics que també defensen que és feliç aquell que viu segons la naturalesa i valora la llibertat d'acció i de paraula.
També ho podem comparar amb l'utilitarisme que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.
En conclusió podem dir que hi ha diferents camins per arribar a la felicitat i aquests són alguns: els cínics viuen segons la naturalesa i menysprea les conviccions socials, els epicurs viuen segons la natura i tenen la necessitat de descobrir-la, l'epicurisme es basa en la selecció de plaers i per últim l'utilitarisme vol aconseguir la felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 28: Com concebries la teva felicitat?

La meva felicitat la concebo com el moment en què no estic pendent de com em sento, ni m’adono dels problemes: tot sorgeix i tu, l’única cosa que pots fer és viure el moment. Quan més vols calcular i controlar la situació, tot és més planejat i la probabilitat de no passar-ho bé és més gran.

Crec que les situacions no s’han de mesurar per tal que puguem gaudir el moment i d’aquesta forma identificar-ho amb la felicitat, ja que aquesta no és més que el conjunt de moments agradable i d’emocions positives. Penso que la meva felicitat va lligada amb l’afecte de les persones que m’envolten i amb l’absència de patiment i angoixa. També, a uns objectius determinats com és l’estudi per tal d’assolir un bon futur i per suposat el fet de superar-me. Per descomptat la salut de les persones que tinc a prop. Tots aquests factors poden influir en la meva felicitat.

Activitat 27: preguntes sobre Jean Paul Sartre

1. A quin moviment filosòfic pertany?
Existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
Llibertat absolutat, l’ésser està condemnat a ser lliure.

3. On va estudiar?
Ëcole normale Superiore, París.

4. Quin era el nom de la seva dona?
Simone de Beaviour.

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl.

6. Què vol dir que l’existència és contingent?
Naixem per casualitat, no hi ha raó de viure.

7. Títol de la seva primera novel·la més important?
La Nàussea.

8. L’existència humana té sentit?
No, és l'ésser humà qui li dóna. L'existència precedeix l'essència.

9. Com es titula la conferencia de Heifegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10. Com es titulava la seva revista?
Les Temps Modernes

11. Quina és la seva posició sobre Déu?
No existeix, és ateu. Afirma la llibertat humana.

12. Que significava l’infern són els altres?
No ens podrem alliberar mai de l'influència ni de la mirada dels altres.

13. Títol del llibre que marca la seva incuació en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14. En quin any va rebre el Premi Nobel i perquè el rebutja?
L'any 1964. Deien que el perdonaven de tots els seus pecats, però ell no considerava que hagués de ser perdonat, per tant per raons ètiques i morals.

15. Perquè va inspirar la revolta dels estudiants de maig del 68?
Perquè lluita contra l'opressió de l'Estat i va en busca de la llibertat.

16. Diari extremista que va dirigir?
La cause du peuple.

17. Que significa la revolució perpètua?
Revolució constant, sense fi.

18. Que opinava sobre el terrorisme?
La bomba atòmica dels pobres. Defensa el terrorisme.

19. Que vol dir pensar contra un mateix?
Lluita contra allò que has après i que penses que no són encertades. Posa en dubte tot allò que ha rebut per educació.

20. Que significa que Sartre era una brúixola ética?
És el guia moral de la població, com un profeta.

A continuació un vídeo d'una conferència de Jean Paul Sartre:

Activitat 26: Comentari de la Mafalda (pàgina 193)

L’objectiu de tot ésser humà és ser feliç, si no, podem deduir fàcilment que estudiem per després aconseguir un bon treball, poder tenir un bon sou, crear una família, tenir una casa on viure i poder comprar menjar, roba i tot el necessari per poder mantenir un mínim de qualitat de vida. D’aquí la gran pregunta de com arribar a assolir la felicitat, quin és el camí i quan arribarà. Mafalda vol ser feliç, concretament vol tenir la clau per poder accedir a la felicitat en qualsevol moment, però no la pot comprar, cap persona et pot donar la felicitat atrapada o concentrada en un objecte, perquè la felicitat és gràcies a una suma de factor, elements o persones que es relacionen amb tu i et fan tenir moments feliços, que tots sumats pots arribar a la conclusió de que ha sigut una època feliç, i que es al final quan t’assabentes de que ho has sigut, quan ho deixes de ser. El vellet demana un model de clau, ja que és impossible poder oferir el que li demana la Mafalda. Penso que el vellet podria també haver-li donat la clau més maca i més original de la seva botiga, això hagués fet a la Mafalda molt feliç.

Activitat 25: definicions del T.9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.

Principi de causalitat: del determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic: les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat (Hanz Johns): hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

A continuació una imatge que representa l'indeterminisme:

Activitat 24: Un dilema hipotètic (pàgina 189)

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Per suposat que l'ha de robar. La vida d'una persona és irreparable i única i més la d'un estimat. Penso que s'ha d'intentar tot lo possible en vida, ja que un cop morta l'únic que quedarà serà... i si ho hagués fet?

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Penso que responsable no s'hauria de sentir ja que si ell no sent amor ni cap enllaç per ella, no sentiria res; si es sent culpable per tant, és que una mica l'estimava.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

En teoria si, ja que la seva dona pot ser la mare dels seus fills o encara que no, ha viscut molt de temps amb ella i saber que hi ha una solució per salvar una persona fa que lo demés, com és la llei, perdi importància.

4. Si suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Crec que ho hauria de fer ja que per sobre de tot estan les lleis universals, les lleis morals que obeixen al mal menor, i el mal menor seria robar per tal de salvar a un ésser humà.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Qualsevol cosa sempre tenint en compte el mal menor, és a dir, no salvarem la vida d'una persona matant a altres dues.

6. El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?

No és moralment dolent, sinó al contrari. La llei estableix unes normes que s'han d'obeir encara que mai tindrà en compte tots els possibles factors o elements que afecten. La gent sempre ha d'intentar respectar la llei, però hi ha casos que resulta impossible ser legalment correcte per tal de ser moralment correcte.

Activitat 23: valoració personal de Sèneca

Sèneca és un autor que defensa una llibertat condicionada per diferents factors. Aquests elements que la condicionen un d'ells pot ser la natura, la qual ens determina biològicament o ens destina a un final tràgic, la mort. Seria molt difícil no estar d'acord amb aquesta teoria, ja que si el codi genètic ens determina i està científicament comprovat no hi ha res a fer. Encara que varia segons la concepció de llibertat de cadascú, sabem que hem de morir però mentre la vida passa escollim, decidim i triem un camí en compte d'altres i així arribem a la fi, la felicitat.

Hi ha actituds dels estoics els quals no estic d'acord, consideren que és savi aquell que domina les emocions i no es fa il·lusions respecte al futur; seria això realment la pau interior que tant anhelen? Penso que tenir una vida sense il·lusió ni esperança, on ser autosuficient és la font de la felicitat, sincerament no ho desitjo.

Activitat 22: Comentari de text Pàgina 183

IDEES GENERALS

Text de Sèneca on defensa que l'humà ha de viure segons la natura. Defensa la llibertat de l'ésser humà, el domini absolut de la seva vida i afirma que no ens hem de deixar dominar per factors externs.

TÍTOL DEL TEXT

Feliç aquell que guia la seva vida

ANÀLISI DEL TEXT

El text comença amb una frase que identifica que viure benaventuradament, és a dir, feliç, es viure segons la naturalesa, amb total llibertat. Hem de conservar la natura i adaptar-nos a ella, ja que és impossible de modificar. No ens hem de sotmetre al domini ni a la servitud de factors externs i desconeguts, hem de ser autosuficients, guiar el propi camí, triar i escollir per tal de forjar la pròpia personalitat i com diu el text, ser artífex de la seva pròpia vida.

COMPARACIÓ

Aquest text defensa la llibertat interna humana però que a l'hora està determinada per la naturalesa. Ho podem comparar amb l'determinisme que diu que l'ésser humà no esta determinat per cap factor extern i es totalment lliure. Trobem altres tipus de determinismes comparables com es el teologic, que diu que Deu ho ha determinat tot.

Activitat 21: Existeix el destí o som lliures?

Encara ben be no sé que creure o si tinc la necessitat de creure en alguna d’aquestes forces sobrehumanes per tal de trobar un sentit a la meva vida, com és per exemple Déu o el destí. Sempre he dit que les coses s’han de veure per creure, i més un tema tan abstracte. Encara això, encara que no ho pugui veure amb els ulls i per tant ho faci indemostrable, sento que les coses poden anar acompanyades d’un doble sentit, és a dir, que passen per alguna raó. Però deixant de banda aquest pensament, a l’hora crec que som totalment lliures. Pot ser crec en una mena de destí on l’humà és capaç de controlar-lo i canviar-lo en qualsevol moment i permet tota la llibertat que sigui possible tenir; és a dir, un destí que no té cap límit en cap sentit i que per suposat no està escrit en cap lloc. Crec també que som totalment lliures, tenim absoluta voluntat i la màxima capacitat d’escollir qualsevol acció o desig. En conclusió, puc dir que en aquest tema encara tinc moltes preguntes i moltes curiositats, i a l’hora penso que mai em seran respostes amb certesa, com ho és gairebé tot. Per tant em quedo amb la meva idea de que les coses poden resultar passar per algun motiu.