És el jo la primera veritat?Abans de formular-nos aquesta pregunta, hauríem de saber que entenem per veritat; que és veritat i què és mentida? Qui ens fa creure que ho és? I per què ens ho creiem? Crec que tots tenim unes ments molt manipulables, som simples a l’hora d’adquirir el concepte de que un tub de plàstic que conté tinta s’anomena bolígraf i que ho serà per sempre. Llavors, la pregunta del començament mai tindrà un significat determinat, és difícil arribar a conèixer la veritat i si té alguna relació amb lo que anomenem jo si ni tan sols podem arribar a definir-la amb certesa.
Jo sé que sóc jo perquè observo, sento, tinc contacte amb el voltant, però no sé si lo que estic veient a través dels meus ulls és veritat, o si algun cop serà mentida. Penso, per tant existeixo, existeixo en un món ple de jos, ple de pensaments com els que jo formulo, però simplement ho dedueixo, com la realitat.
Segons el mètode racionalista, no hi ha res en l’intel·lecte que abans no hagi estat en els sentits, llevat de l’intel·lecte mateix. El primer dóna lloc al segon i torna al primer. Gràcies a l’intel·lecte sabem que disposem de sentits, però sense els sentits no sabríem que estem dotats d’intel·ligència per tal de descobrir la veritat.
0 comentarios:
Publicar un comentario