Activitat 8: definicions del tema 1

1-Saber ordinari:
Es funda en l'experiència de la vida quotidiana i es basa en el què i no en el perquè. Aquest saber té un coneixement que encara no se sap explicar, és d'aquesta manera.

2-Tècnica:
Consisteix en saber com fer certes activitats. Té una relació d'interacció amb la ciència, és a dir, l'aplica a la realitat.

3-Saber artístic:
Està vinculat amb la narració més que amb l'explicació. Expressa la bellessa.

4-Saber científic:
Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són de tal forma.

5-Experiment:
Conjunt d'activitats convenientments planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.

6-Ciències formals:
No es refereixen a fets de l'experiència, sinó a la forma dels raonaments. Es regereixen per la seva pròpia coherència intera i tenen gran aplicació.

7-Deducció:
Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades, anomenades premisses, un altra, que és la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.

8-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

9-Inducció completa:
Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit, per tal d'arribar a lleis generals.

10-Hipòtesi:
Suposició provisional encara no verificada.

11-Teoria científica:
Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.

12-Falsació:
Una hipotèsi es refuta o es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts de la hipotèsi.

13-Comprensió:
Esdeveniment que consisteix en captar-ne el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

14-Mite:
Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

15-Mètode empiricoracional:
Té el seu origen en Aristòtil. Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment.

16-Empirisme:
Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna més importància a l'experiència que a la raó, per tant defensa que el nostre coneixement deriva dels sentits.

17-Racionalisme:
Nascut a l'edat moderna, afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència. Defensa l'existència d'idees innates.

18-Revolució Coperninaca del coneixement:
Kant intenta explicar el nostre saber canviant de perspectiva: en lloc de fer-ho des de l'ésser ho fa des de el subjecte. No depén de la cosa, és a dir, l'objecte, sinó de la meva manera d'interpretar la realitat.

19-Joc del llenguatge:
No són solament maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb formes de vida.

20-Hermenèutica no normativa:
Aquella que no posa normes a la comprensió.

21-Pretensions de la validesa de la parla:
Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, es concreten en veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correció moral.

22-Teodicea:
Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.

Activitat 7: comentari de text

Comentari de text

Parlar de l’autor (vida i obra)

Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena, Àustria, el 26 d’abril de 1889 i va morir en Cambridge, Regne Unit, el 29 d’abril de 1951. Va ser un filòsof i lingüístic austríac, posteriorment britànic. V publicar solament un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistes lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein en Els quaderns blau i marró i en les seves Investigacions filosòfiques. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor. Va morir prop d'Elizabeth Anscombe, qui es va encarregar que rebés els auxilis de l'Església.

Idees principals

Aquest text ens aporta les idees de que l’objectiu filosòfic únicament és aclarir els nostres pensaments. No importa el contingut, perquè no en té, sinó la tasca d’interpretació lingüística. La filosofia no serveix per parlar sobre el món, no importen les proposicions filosòfiques sinó aclarir els enunciats.

Quina és la funció de la filosofia segons el text?

El text pertany al segle XX. Concorda amb la primera època de Wittgenstein, el Tractatus, on es basa en les relacions entre llenguatge i el món. Va escriure el logico-philosophicus. Fa una anàlisis formal del llenguatge, apropant-se al mètode analiticolingüístic. Aquest mètode defensa que la major part dels problemes de la filosofia es plantegen perquè son obscures i imprecises, per tant l’objectiu d’aquest mètode és aclarir-les. La primera afirmació és una mena d’introducció al text, vol donar a entendre que la filosofia no té contingut precís, sinó que ha d’aclarir lingüísticament. Es tracta d’una activat prèvia a la teoria, és a dir, la ciència. El resultat no són proposicions filosòfiques, sinó trobar el sentir de les proposicions ja que no té contingut. Ja que no tracta sobre el món són insensates, que no vol dir que siguin falses.

Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?

Basant-se en el mètode analiticolingüístic, l’autor afirma que la tasca de la filosofia és l’aclariment dels pensaments i veure que podem pensar, és a dir, allò que correspon amb un fet. La filosofia li dona el seu llenguatge a la ciència i no es teoria perquè no tracta sobre fets. Es converteix en lògica, incompetent quan parla del món.

Comenta la frase subratllada

La filosofia té la funció d’aclarir altres teories o proposicions que no estiguin del tot enteses, és a dir, les teories científiques. Les proposicions filosòfiques són obscures i difícils d’entendre ja que manquen de contingut, llavors què és lo que volem entendre d’allò que no té fonaments?

Quin mètode defensa l’autor?

Mètode analiticolingüístic, concentren el seu interès en el llenguatge i no en conèixer la realitat. La tasca de la filosofia, segons aquest mètode, és d’analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.
Trobem dues orientacions: L’anàlisi formal, percep la filosofia com l’aclariment lògic dels pensaments i l’anàlisi de l’ús del llenguatge, que considera que hi ha diverses maneres d’utilitzar el llenguatge.

Comparació amb altres mètodes

· Mètode hermenèutic, art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos. Diu que necessiten ser compresos i interpretats perquè tenen un sentit. Mostra que el mètode de la ciència moderna es limita a comprendre des de l’experiència, i no a explicar. Es pregunta com es possible la comprensió.
Aquest mètode i el analiticolingüístic tenen objectius semblants, els dos parlant d’interpretar, encara que l’hermenèutic es preocupa perquè els textos siguin compresos i interpretats perquè tinguin un sentit, en canvi l’altre afirma que la única funció és aclarir aquelles proposicions científiques que no estiguin del tot clares. El mètode hermenèutic vol comprendre la història, ja que el sentit d’aquesta no s’explica sinó que és compren des de l’experiència.

· Un altre mètode és l’empiricoracional
Parteix del fet de que comptem amb dues fonts, els sentit, que s’encarreguen de mostrar els canvis i la raó que mostra allò que no canvia. Accedim a dos nivells, el sensible i l’intel·ligible. El mètode analiticolingüístic no es preocupa per saber el motiu de que siguin així les coses i el que fa que ho siguin, sinó únicament en aclarir el llenguatge de dades procedents de la ciència, les úniques que poden arribar a totalment certes i demostrades.

Posa un títol al text

Aclarir, objectiu filosòfic.

Activitat 6: És el jo la primera veritat?

És el jo la primera veritat?

Abans de formular-nos aquesta pregunta, hauríem de saber que entenem per veritat; que és veritat i què és mentida? Qui ens fa creure que ho és? I per què ens ho creiem? Crec que tots tenim unes ments molt manipulables, som simples a l’hora d’adquirir el concepte de que un tub de plàstic que conté tinta s’anomena bolígraf i que ho serà per sempre. Llavors, la pregunta del començament mai tindrà un significat determinat, és difícil arribar a conèixer la veritat i si té alguna relació amb lo que anomenem jo si ni tan sols podem arribar a definir-la amb certesa.
Jo sé que sóc jo perquè observo, sento, tinc contacte amb el voltant, però no sé si lo que estic veient a través dels meus ulls és veritat, o si algun cop serà mentida. Penso, per tant existeixo, existeixo en un món ple de jos, ple de pensaments com els que jo formulo, però simplement ho dedueixo, com la realitat.
Segons el mètode racionalista, no hi ha res en l’intel·lecte que abans no hagi estat en els sentits, llevat de l’intel·lecte mateix. El primer dóna lloc al segon i torna al primer. Gràcies a l’intel·lecte sabem que disposem de sentits, però sense els sentits no sabríem que estem dotats d’intel·ligència per tal de descobrir la veritat.

Activitat 5: Diferències entre les ciències naturals i les ciències socials

Diferències principals

· Les ciències naturals es basen en la demostració inductiva. El mètode que utilitzen és l’anomenat hipoteticodeductiu, basat en la deducció i en la inducció.

· Les ciències socials són la realitat social, per tal cosa hi ha una relació entre objecte i subjecte, el subjecte forma part de l’objecte d’estudi.

- La capacitat de predicció és menor en les socials que en les
naturals, ja que intervé la llibertat del subjecte.


- La capacitat de generalització en les socials és menor, ja que la
diversitat dels esdeveniments humans és major.


- La neutralitat valorativa és impossible en les socials, ja que
l’investigador no és independent de lo que investiga.

El mètode de les ciències naturals s’estructura en enunciats protocol·laris, lleis i teories. També hi han uns passos ha seguir: observació, experimentació, hipòtesis, formulació, contrastació, verificació o falsació.

El mètode en les socials comporta un greu problema, hi ha el que diu que s’ha d’utilitzar el mateix que en les naturals i el que diu que ha de tenir una metodologia pròpia. Explicar i comprendre són dues classes d'enfocaments metodològics.

Activitat 4: Esquemes dels mètodes

Activitat 3: Exercicis pàgina 17

• Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.

És tenir coneixement sobre alguna cosa, seguidament queda grabat a la nostra memòria. Som conscients de que ho hem après a partir de l'experiència i de que podem parlar d'aquest tema desde la sabiduria.

• Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Vol dir que s'entén ja que és la nostra pròpia experiència qui ho après. Tot allò que captem a través de l'experiència la raó s'encarrega d'ordenar-lo.

• Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

Ja que s'identifica amb una captació de la bellesa, el saber més propi seria l'artístic. Cadascuna, a la seva manera, reflecteix l'experiència de la vida i de la societat, tot coneixent la realitat.

• Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.

Si, per suposat. El saber científic aplica la ciència a la realitat, és a dir, s'encarrega de que la ciència avançi.