Comentari de text
Parlar de l’autor (vida i obra)
Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena, Àustria, el 26 d’abril de 1889 i va morir en Cambridge, Regne Unit, el 29 d’abril de 1951. Va ser un filòsof i lingüístic austríac, posteriorment britànic. V publicar solament un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistes lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein en Els quaderns blau i marró i en les seves Investigacions filosòfiques. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor. Va morir prop d'Elizabeth Anscombe, qui es va encarregar que rebés els auxilis de l'Església.
Idees principals
Aquest text ens aporta les idees de que l’objectiu filosòfic únicament és aclarir els nostres pensaments. No importa el contingut, perquè no en té, sinó la tasca d’interpretació lingüística. La filosofia no serveix per parlar sobre el món, no importen les proposicions filosòfiques sinó aclarir els enunciats.
Quina és la funció de la filosofia segons el text?
El text pertany al segle XX. Concorda amb la primera època de Wittgenstein, el Tractatus, on es basa en les relacions entre llenguatge i el món. Va escriure el logico-philosophicus. Fa una anàlisis formal del llenguatge, apropant-se al mètode analiticolingüístic. Aquest mètode defensa que la major part dels problemes de la filosofia es plantegen perquè son obscures i imprecises, per tant l’objectiu d’aquest mètode és aclarir-les. La primera afirmació és una mena d’introducció al text, vol donar a entendre que la filosofia no té contingut precís, sinó que ha d’aclarir lingüísticament. Es tracta d’una activat prèvia a la teoria, és a dir, la ciència. El resultat no són proposicions filosòfiques, sinó trobar el sentir de les proposicions ja que no té contingut. Ja que no tracta sobre el món són insensates, que no vol dir que siguin falses.
Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Basant-se en el mètode analiticolingüístic, l’autor afirma que la tasca de la filosofia és l’aclariment dels pensaments i veure que podem pensar, és a dir, allò que correspon amb un fet. La filosofia li dona el seu llenguatge a la ciència i no es teoria perquè no tracta sobre fets. Es converteix en lògica, incompetent quan parla del món.
Comenta la frase subratllada
La filosofia té la funció d’aclarir altres teories o proposicions que no estiguin del tot enteses, és a dir, les teories científiques. Les proposicions filosòfiques són obscures i difícils d’entendre ja que manquen de contingut, llavors què és lo que volem entendre d’allò que no té fonaments?
Quin mètode defensa l’autor?
Mètode analiticolingüístic, concentren el seu interès en el llenguatge i no en conèixer la realitat. La tasca de la filosofia, segons aquest mètode, és d’analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.
Trobem dues orientacions: L’anàlisi formal, percep la filosofia com l’aclariment lògic dels pensaments i l’anàlisi de l’ús del llenguatge, que considera que hi ha diverses maneres d’utilitzar el llenguatge.
Comparació amb altres mètodes
· Mètode hermenèutic, art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos. Diu que necessiten ser compresos i interpretats perquè tenen un sentit. Mostra que el mètode de la ciència moderna es limita a comprendre des de l’experiència, i no a explicar. Es pregunta com es possible la comprensió.
Aquest mètode i el analiticolingüístic tenen objectius semblants, els dos parlant d’interpretar, encara que l’hermenèutic es preocupa perquè els textos siguin compresos i interpretats perquè tinguin un sentit, en canvi l’altre afirma que la única funció és aclarir aquelles proposicions científiques que no estiguin del tot clares. El mètode hermenèutic vol comprendre la història, ja que el sentit d’aquesta no s’explica sinó que és compren des de l’experiència.
· Un altre mètode és l’empiricoracional
Parteix del fet de que comptem amb dues fonts, els sentit, que s’encarreguen de mostrar els canvis i la raó que mostra allò que no canvia. Accedim a dos nivells, el sensible i l’intel·ligible. El mètode analiticolingüístic no es preocupa per saber el motiu de que siguin així les coses i el que fa que ho siguin, sinó únicament en aclarir el llenguatge de dades procedents de la ciència, les úniques que poden arribar a totalment certes i demostrades.
Posa un títol al text
Aclarir, objectiu filosòfic.
sensibilitat, aquesta no depèn de la nostra concepció, sinó que la realitat és tal com és. Per tant el coneixement que tenim sobre un objecte no es diferencia de l’objecte. A diferència, que no vol dir que sigui el contrari, trobem l’idealisme, que defensa que una cosa existeix gràcies al subjecte. Un objecte existeix perquè l’observem, llavors si el subjecte no existeix tampoc l’objecte. Subratlla que podem dubtar de pensaments o coneixements, però no podem dubtar del fet de què la consciència existeix, ja que estem pensant o coneixent. Per tant, amb l’idealisme no podrem arribar a l’essència de les coses, no podrem conèixer la realitat tal com és, ja que cada subjecte tindrà la seva pròpia realitat construïda pels seus coneixements. 
