Idees principals
Aquest fragment està basat en la idea de Parmènides de que tot en conjunt és un sol ésser immutable i etern que sempre ha sigut ja que no podria sorgir del no-ésser perquè no és. Parlem d’un tot general guiat per la raó i no pels sentits, ja que aquests ens mostren el canvi.
Títol
L’eterna presència de l’ésser
Anàlisi
Fragment de Parmènides on defensa la possibilitat d’un únic ésser que és i que sempre ha sigut així, és a dir, sempre és ara, ni el passat ni el futur existeixen. És etern i sense fi, sempre ho ha sigut i ho serà. Aquest ésser no pot haver sigut engendrat del no-ésser, ja que no és i no li pot imposar res al ésser, en definitiva, el naixement no té lloc. Segons Parmènides el que no és cal que no sigui i és el mateix pensar i ésser, per tant el que no és no pot ser pensat ni expressat. En conclusió, l’ésser, o sempre ha sigut, o no ha sigut mai, ja que no hi ha punt intermig entre el naixement i la destrucció igual que no es pot passar de l’ésser al no-ésser. L’ésser a partir de l’ésser si que podria ser. Fa una exaltació de la via de la veritat, ja que el que existeix, existeix, el que és, és, i el que no és, no és: ens vol acostar a la veritat.
Comparació
La teoria que defensa Parmènides, ésser immòbil i etern, és facilment comparable amb la teoria d’Heràclit que diu que tot està sotmès a canvi i es necessiten. Amb Heràclit, la realitat és un procés constant i amb Parmènides la realitat és eterna i el present continu. Per a Parmènides, tampoc existeix ni el naixement ni la destrucció, partint des de la raó ja que els sentits si mostren el canvi.
0 comentarios:
Publicar un comentario