Activitat 20: Hi ha alguna cosa que sigui inexpressable?

Si, qualsevol sentiment, situació o emoció que ens sigui difícil de transmetre o impossible. Per exemple, l’amor que podem arribar a sentir és demostrable cada dia, però a l’hora d’explicar el que sentim no trobem les paraules exactes, es tracta d’un sentiment inexpressable. Fins i tot, nosaltres mateixos no ens adonem del que sentim: si una persona que estimem es mor, fins a aquell instant no ens adonem de la importància que tenia aquella persona per a nosaltres. Deixant a part aquesta conclusió, gairebé tot és expressable, de millor o pitjor forma però d’alguna forma expressem una idea, que sentim o sabem.
Podem dir que l’art és la forma d’expressar el que no podem amb paraules o actes, per tant una imatge val més que mil paraules.

Activitat 19: Doc. 2 pàgina 139

IDEES PRINCIPALS

L'home no pot fugir dels elements simbòlics que constitueixen el món com ho són el llenguatge, el mite, l'art i la religió. La realitat física es posa a la mateixa altura que la simbòlica.





TÍTOL DEL TEXT

La simbologia, un mitjà artificial.


ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, "l'home que medita és un animal depravat", llavors, que el món estigui plagat de símbols no afavoreix a la naturalesa humana.No podem fugir d'aquesta realitat, ja que és una realitat que nosaltres mateixos hem creat. Abandonem el món purament físic per conviure en un món símbolic, on cada cosa i cada fenònem trasmet un missatge. Cada cop, aquesta xarxa simbòlica es reforça i s'amplia i l'home no pot fer res. Un cop adquireix una simbologia no hi ha marxa enrere. En conclusió, l'home no pot conèixer res purament físic, sempre anirà acompanyat d'un doble sentit.


COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb la concepció de la raó i la fantasia de Ernst Cassirer, que afirma que el nostre univers és un univers simbòlic, els mites, la religió, el llenguatge, etc. el constitueixen. La raó necessita la fantasia, perquè obre el camí de l'home cap a la cultura i la civilització. Sense aquestes, seriem com
animals. Gràcies a l'intercanvi de signes és possible la societat, i gràcies a la societat ens fem humans. A diferència del text, defensa una concepció totalment oposoda, en la que no podem arribar a la essència de les coses a causa de l'expansió dels símbols que nosaltres mateixos creem, una cosa sempre tendrà un doble significat, no serà mai una simple cosa. Segons Rousseau, com diu al text, és un deteriorament de la humanitat i un mitjà artificial.

Activitat 18: Definicions tema 6

Animal cultural: és l’ésser humà amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: llenguatge, tècnica, moral, dret, economia, art, ciència i religió.

Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. L’utilitzem com a sinònim d’ésser humà, encara que no ho és.

Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: l’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat.

Guerra de tots contra tots: tothom té llibertat absoluta i no hi ha llei. L’objectiu és buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.

Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.

Socialització secundària: és un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.

Cultura: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.

Racisme: actitud de preservar les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.

Aporofòbia: és una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.

Multiculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Activitat 17: pàgina 133 nº3

Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Expressa una actitud relativista, racista i un rebuig a l'interculturalisme, si realment tolerés les altres cultures respectaria la trobada entre elles i no aquest pensament tant tancat.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.
Mostra una actitud etnocèntrica, ja que aquesta defensa l'adaptació de les altres cultures al seu criteri, una persona iterculturalista respectaria les altres cultures i deixaria implantar els seus valors i creences.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Planteja una actitud relativista i la separació entre cultures que es toleren però no tenen interès a establir contacte. D'aquesta forma es crearien guetos. No seria un objectiu intercultural, ja que un d'ells és promoure el diàleg entre cultures.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Expressa actitud racista i també aporofòbia (rebuig i menyspreu envers els pobres) i segons un interculturalista, obtindria el treball aquell més capacitat, ja que les oportunitats estan donades a mateixa escala.

- Impossible entrendre's amb els paios!
Planteja actitud racista i un rebuig al diàleg entre cultures.També mostra relativisme (comunicació entre cultures és quasi impossible).

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Mostra una actitud etnocèntrica, no intervé en cap altra cultura ni es preocupa. Penso que una de les solucions per ressoldre alguns problemes, com a l'Àfrica, seria no vendre'ls-hi armament, enseñar-los a no ser trivials i a ser tot el país una gran família. Els àrabs, una solució amb el seu problema seria implantar des de l'infància un ensenyament, basat en una cultura educativa i no només religiosa, permetrà en futur ser més flexibles.

Activitat 16: Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Un dels principals factors d’aprendre a conviure amb altres cultures és la globalització. Penso que no hem d’intentar raonar o fer-nos preguntes, sinó assumir i treure conclusions positives d’aquest procés, tenint en compte que comporta una sèrie d’avantatges i desavantatges. Crec que no hem de buscar cap altra opció, comprendre que la globalització és una realitat irreversible i una consideració de qualsevol cosa a escala mundial. Conviure amb altres cultures és la realitat i no hi ha cap marxa enrere. Moure’ns d’aquesta forma ens aporta un accés al coneixement de diferents cultures, ampliant la pròpia i per tant crear una societat internacional, si pensem que societat és igual a cultura. Aquest saber d’interacció entre el que sabem i el que ignorem pot fer millorar la nostra i el conviure a nivell internacional. En conclusió, conviure amb altres cultures tracta d’un progrés cultural en si, d’aquesta forma propagar aquesta idea seria un valor adquirit a tota cultura existent. Si seguim aquest camí aconseguirem la pau i el respecte, encara que respectar aquest conjunt de valors, idees, tradicions, etc. de l’altre no vol dir apartar els nostres. Si volem aconseguir-ho, penso que poden influir diferents factors a l’hora d’asimilar aquest procés, com la família, el col·legi, etc., poden ensenyar a valorar la pròpia cultura i a respectar la dels altres, sempre amb un límit.

Activitat 15: Doc. 5 pàgina 129

Idees principals
Els habitants d’una ciutat aprenen a comportar-se i adquireixen coneixements gràcies a la cultura, aquesta sense ciutat o poble no podria existir, ja que ofereixen una forma de viure, i és defineix com el mitjà que éssers humans han creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments.

Títol del text
La cultura, essència de la ciutat.

Anàlisi del text
La cultura són les arrels que fan situar la persona a la terra. És el comportament que l’ésser humà adquireix, apartant-lo del salvatgisme. La cultura és la manera que té una ciutat de viure, el mitjà basat amb idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments que ells pròpiament han creat. Aquest mitjà, tota ciutat el valora per sobra del món físic, el qual és on l’ésser creix, es desenvolupa i s’educa. Per tant, la cultura està més valorada. És fàcil identificar-la amb la vida, fins al punt que es pot dir que és un eixamplament d’aquesta, és a dir, la vida amplia el seu significat i adquireix el que és cultura. Es pot comparar amb una eina qualsevol, ja que estén les possibilitats vitals i al desenvolupament.

Comparació del text
Aquest text el podríem comparar amb la contracultura, que a diferència, és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta una cultura i societat alternatives. El text defineix la cultura com un eixamplament de la vida, com a un comportament après i de cap manera es podria presentar una altre, ja que la cultura està establerta i creada per tots els éssers humans, formant part d’ells. Amb la cultura, els ésser humans aprenen valors i idees, els quals es contradiuen amb la contracultura, que és una mostra de rebuig i fins i tot, atac social.