Text escrit per Anaximandre on trobem un principi de tot allò que existeix com ho fa Tales de Milet, però aquest va més enllà afirmant que com hi ha un principi, també trobem un final on s’acaba tot. Allà on naixem és allà on morim i entre aquests dos punts trobem el kósmos, una suposada realitat imprecisa, l’anomenem realitat ja que al llarg de la vida es van concretant diferents aparences del món. A diferència de Tales, destitueix l’aigua com a principi ja que no podria ser el causant de tots els canvis i a aquest principi el considera indeterminat. Tot és alhora i comú, res és concret, és a dir, origen i fi de les coses. Quan dos elements són contraris i determinats com calent i fred, aquesta oposició l’anomenem injusícia. Però després d’aquest conflicte aquests contraris es tornen a transformar i retornen a l’àpeiron, on torna a ser indeterminat i just, un transcurs entre el començament i el fi que torna a ser un nou començament.Activitat 33: Anaximandre de Milet
Text escrit per Anaximandre on trobem un principi de tot allò que existeix com ho fa Tales de Milet, però aquest va més enllà afirmant que com hi ha un principi, també trobem un final on s’acaba tot. Allà on naixem és allà on morim i entre aquests dos punts trobem el kósmos, una suposada realitat imprecisa, l’anomenem realitat ja que al llarg de la vida es van concretant diferents aparences del món. A diferència de Tales, destitueix l’aigua com a principi ja que no podria ser el causant de tots els canvis i a aquest principi el considera indeterminat. Tot és alhora i comú, res és concret, és a dir, origen i fi de les coses. Quan dos elements són contraris i determinats com calent i fred, aquesta oposició l’anomenem injusícia. Però després d’aquest conflicte aquests contraris es tornen a transformar i retornen a l’àpeiron, on torna a ser indeterminat i just, un transcurs entre el començament i el fi que torna a ser un nou començament.
Adéu vacances, hola curs!
El Sant Andreu torna a obrir les seves portes i aquest any, per rebre'ns per última vegada a les seves classes. Després d’haver-nos acomiadat de l’estiu torna la rutina, les classes, l’estudi, els examens, aquest any el treball de recerca, etc. I per tant no ens hem d’oblidar de l’assignatura de filosofia ni del blog en el qual anirem penjant les activitats d’aquest darrer curs.
Esperem que des del primer dia que vam rebre la primera classe de filosofia fins l’última, sortim amb més preguntes que quan vam entrar. Això voldrà dir que la filosofia no ha sigut una simple assignatura, sinó que molt més, haurà aconseguit arribar més enllà, formant part de la nostra vida.
Esperem que des del primer dia que vam rebre la primera classe de filosofia fins l’última, sortim amb més preguntes que quan vam entrar. Això voldrà dir que la filosofia no ha sigut una simple assignatura, sinó que molt més, haurà aconseguit arribar més enllà, formant part de la nostra vida.
Activitat 32: Un any més.
Un any més. I com cada juny arriba l'hora de dir fins al setembre. Portem des de petits junts, compartint experiències i emocions i podem dir que aquest any ha sigut un dels millors, hem estat tots molt compenetrats, donant suport i ajudant en qualsevol cosa.
Ha sigut un any diferent: professors nous, matèries noves, com la filosofia. Aquesta ha sigut una matèria impactant, nova, que ens causa la reflexió un cop acabades les classes. La filosofia sempre tindrà aquest fi, deixar-nos amb l'intriga o amb el pensament de que hi hauran coses que mai podrem saber. Amb tot això, puc concluir que surto amb més preguntes que el primer cop que vaig entrar a la classe de 1r B, amb un professor nou i una matèria nova, on no s'em va passar pel cap que la filosofia s'aproparia tant a la vida, ajudant-la a comprendre-la i a trobar-li un sentit.
Activitat 30: definicions del T.10
Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.
Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.
Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.
Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.
Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.
Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.
Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.
Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.
Simpatia: capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.
Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.
Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.
Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.
Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.
Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.
Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.
Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.
Activitat 29: Comentari de text pàgina 197
IDEES GENERALS
Aquest text tracta sobre el corrent hedonista i es basa en l'orientació cap al poder allunyant-se del dolor. Fa una identificació constant de felicitat i plaer, i per tal de que sigui així hem de seleccionar els plaers, és a dir, tenir un intel•lecte calculador. La finalitat d'aquesta idea és no sentir cap menda de dolor.
TÍTOL
Suma de plaers, resta de dolors.
ANÀLISI
La vida feliç tracta sobre una elecció constant on l'objectiu és sumar plaers, disposant per suposat d'una bona salut i d'un bon estat anímic. La salut a l'hora és un rebuig del dolor, i podem deduir per tant que és un plaer del qual tenim sort de gaudir. Podem concluir que aquí comença el principi d'una vida feliç, formen aquests plaers part de l'escència. També preferim un dolor actual que a la llarga proporcionarà un plaer molt més gran del que dispondriem en comptes del dolor. O també rebutjar un plaer present per no passar-ho malament després. Es tracta de triar amb seny i amb moderació, escollir amb un intel•lecte calculador. Cal tenir en compte que no tot plaer és elegible, no sempre podrem rebutjat el dolor.
COMPARACIÓ
Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor(hedonisme), i han de tenir un intel•lecte calculador per poder seleccionar els plaers.
Podem comparar aquesta visió amb els estoics, que diuen que és feliç aquell que viu segons la natura. Vol assegurar-se la pau interior mitjançant la insensibilitat al sofriment i a les opinions, vol una pau tranquil•la, serena i impertorbable.
Per una altra banda estan els cínics que també defensen que és feliç aquell que viu segons la naturalesa i valora la llibertat d'acció i de paraula.
També ho podem comparar amb l'utilitarisme que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.
En conclusió podem dir que hi ha diferents camins per arribar a la felicitat i aquests són alguns: els cínics viuen segons la naturalesa i menysprea les conviccions socials, els epicurs viuen segons la natura i tenen la necessitat de descobrir-la, l'epicurisme es basa en la selecció de plaers i per últim l'utilitarisme vol aconseguir la felicitat per al major nombre de persones.
Aquest text tracta sobre el corrent hedonista i es basa en l'orientació cap al poder allunyant-se del dolor. Fa una identificació constant de felicitat i plaer, i per tal de que sigui així hem de seleccionar els plaers, és a dir, tenir un intel•lecte calculador. La finalitat d'aquesta idea és no sentir cap menda de dolor.
TÍTOL
Suma de plaers, resta de dolors.
ANÀLISI
La vida feliç tracta sobre una elecció constant on l'objectiu és sumar plaers, disposant per suposat d'una bona salut i d'un bon estat anímic. La salut a l'hora és un rebuig del dolor, i podem deduir per tant que és un plaer del qual tenim sort de gaudir. Podem concluir que aquí comença el principi d'una vida feliç, formen aquests plaers part de l'escència. També preferim un dolor actual que a la llarga proporcionarà un plaer molt més gran del que dispondriem en comptes del dolor. O també rebutjar un plaer present per no passar-ho malament després. Es tracta de triar amb seny i amb moderació, escollir amb un intel•lecte calculador. Cal tenir en compte que no tot plaer és elegible, no sempre podrem rebutjat el dolor.
COMPARACIÓ
Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor(hedonisme), i han de tenir un intel•lecte calculador per poder seleccionar els plaers.
Podem comparar aquesta visió amb els estoics, que diuen que és feliç aquell que viu segons la natura. Vol assegurar-se la pau interior mitjançant la insensibilitat al sofriment i a les opinions, vol una pau tranquil•la, serena i impertorbable.
Per una altra banda estan els cínics que també defensen que és feliç aquell que viu segons la naturalesa i valora la llibertat d'acció i de paraula.
També ho podem comparar amb l'utilitarisme que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.
En conclusió podem dir que hi ha diferents camins per arribar a la felicitat i aquests són alguns: els cínics viuen segons la naturalesa i menysprea les conviccions socials, els epicurs viuen segons la natura i tenen la necessitat de descobrir-la, l'epicurisme es basa en la selecció de plaers i per últim l'utilitarisme vol aconseguir la felicitat per al major nombre de persones.
Activitat 28: Com concebries la teva felicitat?
La meva felicitat la concebo com el moment en què no estic pendent de com em sento, ni m’adono dels problemes: tot sorgeix i tu, l’única cosa que pots fer és viure el moment. Quan més vols calcular i controlar la situació, tot és més planejat i la probabilitat de no passar-ho bé és més gran.
Crec que les situacions no s’han de mesurar per tal que puguem gaudir el moment i d’aquesta forma identificar-ho amb la felicitat, ja que aquesta no és més que el conjunt de moments agradable i d’emocions positives. Penso que la meva felicitat va lligada amb l’afecte de les persones que m’envolten i amb l’absència de patiment i angoixa. També, a uns objectius determinats com és l’estudi per tal d’assolir un bon futur i per suposat el fet de superar-me. Per descomptat la salut de les persones que tinc a prop. Tots aquests factors poden influir en la meva felicitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
