Si, tots som uns idealistes perquè ningú vol ser un ignorant.
Podem diferenciar el realisme de l’idealisme com l’existència de les coses independentment del subjecte, és a dir, perquè una cosa sigui no cal que siguem allà. Nosaltres, els humans, ens limitem a conèixer la realitat a partir de la
sensibilitat, aquesta no depèn de la nostra concepció, sinó que la realitat és tal com és. Per tant el coneixement que tenim sobre un objecte no es diferencia de l’objecte. A diferència, que no vol dir que sigui el contrari, trobem l’idealisme, que defensa que una cosa existeix gràcies al subjecte. Un objecte existeix perquè l’observem, llavors si el subjecte no existeix tampoc l’objecte. Subratlla que podem dubtar de pensaments o coneixements, però no podem dubtar del fet de què la consciència existeix, ja que estem pensant o coneixent. Per tant, amb l’idealisme no podrem arribar a l’essència de les coses, no podrem conèixer la realitat tal com és, ja que cada subjecte tindrà la seva pròpia realitat construïda pels seus coneixements. 
